Què és i com ho regula la llei a Espanya
L’assetjament al carrer són conductes de caràcter sexual o sexista cap a una persona en un espai públic o d’accés públic sense el seu consentiment. Això pot incloure mirades insistents, comentaris sexuals, gestos, crits, seguiments i altres comportaments que generen un ambient intimidatori o humiliant per a qui ho pateix.
Encara que sovint es normalitzen o trivialitzen (p. ex., amb termes com “piropo”), aquestes conductes no són només “paraules innocents”, sinó que formen part d’una violència estructural contra les dones i altres col·lectius vulnerables, perquè limiten la llibertat, la dignitat i la seguretat de qui ho pateix.

És delicte?
Fins fa poc, moltes formes de assetjament al carrer no estaven explícitament contemplades com a delictes al Codi Penal espanyol, cosa que deixava a moltes víctimes sense una via penal clara. No obstant això, amb la reforma introduïda per la Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual (la coneguda com a “Només Sí es Sí”), s’ha incorporat una tipificació específica al Codi Penal.

Segons aquesta reforma:
- L’assetjament ocasional, incloses expressions o comportaments de caràcter sexual que creen una situació humiliant, hostil o intimidatòria, es considera delicte lleu i requereix denúncia de la persona afectada per començar un procediment.
- Aquest delicte pot ser sancionat amb multes o treballs en benefici de la comunitat.
- En certs casos —per exemple, si hi ha una vulnerabilitat específica de la víctima— podem parlar de circumstàncies que ho agreugen i poden portar a penes de presó més altes.
Això no vol dir que totes les conductes sexistes estiguin penalitzades automàticament: entrar en aquest àmbit requereix valorar cada cas concret, la intensitat, la repetició i l’impacte sobre la víctima. Però la llei ja reconeix la gravetat d’aquestes situacions i estableix respostes jurídiques.
Per què és important parlar-ne?
L’assetjament al carrer no és una cosa menor: afecta la vida quotidiana de moltes persones, sobretot dones. Diversos estudis mostren que pràctiques com insults, comentaris sexuals o seguiments no sols són molt comuns, sinó que augmenten l’ansietat, la por i limiten la llibertat de moviment de qui ho pateix.
A més, aquest tipus d’actituds formen part de dinàmiques més àmplies de violència de gènere i desigualtat social. Normalitzar-les o ignorar-les contribueix a que siguin més acceptades socialment, quan en realitat són una forma de control i invasió de l’espai públic.

Què pots fer?
Si mai et trobes en aquesta situació:
- Demana nom complet, DNI i telèfon als testimonis
- Intenta recordar trets físics de l’agressor (roba, pentinat, alçada, etc.)
- Comprova si hi ha càmeres de seguretat a la zona
- Assessora’t jurídicament abans de denunciar a Mossos
Si necessites suport legal…
Si necessites assessorament legal em pots contactar sense compromís a neus@neusvendrelladvocada.cat








