El dret a la desconnexió digital: un límit necessari en temps
d’hiperconnexió
En un context en què la tecnologia ha esborrat gairebé totes les fronteres entre vida laboral i personal, el dret a la desconnexió digital esdevé essencial per preservar la salut mental i garantir una veritable conciliació.
Què és exactament el dret a la desconnexió digital?
Es tracta del dret de les persones treballadores a no haver de respondre comunicacions laborals — correus, trucades, missatges— fora de la seva jornada laboral o durant períodes de descans, vacances o permisos, sense patir conseqüències negatives ni represàlies.
Aquest dret es va reconèixer legalment a l’Estat espanyol amb la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals.
Concretament, l’article 88 estableix que les empreses han de garantir la desconnexió digital per tal d’assegurar el respecte al temps de descans, permisos i vacances, així com a la intimitat personal i familiar.
Quines obligacions tenen les empreses?
Des de 2018, totes les empreses han d’incorporar mesures per garantir la desconnexió digital. Això inclou:
- Redactar una política interna de desconnexió que defineixi clarament els horaris de disponibilitat i les excepcions justificades.
- Limitar l’enviament de comunicacions fora d’hores laborals, especialment per part de càrrecs directius.
- Negociar aquestes mesures amb la representació legal dels treballadors o, si no n’hi ha, establir-les de manera transparent i coneguda per tota la plantilla.
- Formar el personal sobre l’ús responsable de la tecnologia i sobre com gestionar l’estrès digital.
- Fomentar la conciliació i el respecte al temps personal com a part de la cultura corporativa.
El compliment d’aquest dret no només és una qüestió legal, sinó també una aposta per la salut laboral i el benestar emocional dins les organitzacions.
Què pot fer el treballador o treballadora per fer-lo valdre?
Si et trobes amb exigències de disponibilitat constant o comunicacions fora d’horari, pots:
- Consultar el conveni col·lectiu o els possibles acords sobre desconnexió digital que afectin el teu sector o empresa.
- Recopilar proves (correus, missatges, instruccions) que acreditin vulneracions del teu dret.
- Adreçar-te a recursos humans o al teu representant legal per demanar el respecte d’aquest dret.
- Reclamar davant la Inspecció de Treball o per via judicial, si l’empresa incompleix les seves obligacions.
Recorda que no poden sancionar-te ni penalitzar-te per no respondre fora del teu horari, excepte si existeix un acord específic i voluntari que ho prevegi —com podria passar en càrrecs de responsabilitat o guàrdies concretes.
I si ets autònom/a?
La normativa actual no reconeix formalment el dret a la desconnexió per a les persones autònomes, però això no vol dir que no sigui important. Al contrari: posar límits és fonamental per protegir la teva salut i la teva productivitat. Alguns consells pràctics:
- Defineix i comunica clarament els teus horaris de treball.
- Inclou clàusules horàries als contractes o pressupostos.
- Planifica moments de desconnexió real, sense correus ni telèfon.
- Prioritza la conciliació i l’autocura: desconnectar també és treballar millor.
Més enllà de la llei: una qüestió cultural
El dret a la desconnexió digital no és només un article en una llei: és una transformació cultural en la manera com entenem la disponibilitat, el compromísi l’eficiència laboral.
Treballar més hores no vol dir treballar millor. I respectar els límits humans i digitals és, avui, una forma de justícia social.
Si necessites assessorament…
Si necessites assessorament sobre com aplicar o defensar el dret a la desconnexió digital a la teva empresa o en el teu cas particular, pots contactar amb mi a neus@neusvendrelladvocada.cat
