El Tribunal Suprem diu que no Sentència del Tribunal Suprem (Sala Civil) de 25 de setembre de 2025 – STS 1310/2025
En una sentència molt rellevant, el Tribunal Suprem ha deixat clar un principi fonamental: els jutjats no poden obligar una família a sotmetre’s a una teràpia psicològica o familiar si no hi ha una llei que ho autoritzi expressament, encara que es consideri “recomanable” o fins i tot “necessària”.
Aquesta decisió és especialment important en els procediments de família, on sovint es proposen —o s’imposen— tractaments psicològics amb la intenció de protegir els menors.
El cas: conflicte familiar i teràpia imposada
El procediment tenia l’origen en un conflicte molt intens entre els progenitors d’un menor. Després d’anys de litigi, informes psicològics i visites supervisades en un Punt de Trobada Familiar, l’Audiència Provincial va decidir:
- Suspendre les visites del pare amb el fill, per considerar que no eren beneficioses en aquell moment.
- Mantenir l’obligació que ambdós progenitors i el menor se sotmetessin a una teràpia familiar, dirigida per un servei públic especialitzat.
La mare va recórrer al Tribunal Suprem, no per la suspensió de les visites, sinó per una qüestió molt concreta: es pot obligar legalment una família a fer teràpia?
Què respon el Tribunal Suprem?
La resposta és clara: no. El Tribunal Suprem estima el recurs i anul·la la part de la sentència que imposava el tractament familiar obligatori. I ho fa amb un raonament molt sòlid, basat en drets fonamentals.
Les idees clau de la sentència (explicades fàcil)
- La teràpia psicològica és un tractament sanitari:
El Tribunal considera que la teràpia familiar no és una simple mesura educativa o organitzativa, sinó un tractament terapèutic, prestat per professionals de la salut mental. Això és important perquè activa tota la normativa sobre autonomia del pacient. - Cap tractament mèdic pot imposar-se sense consentiment
La legislació espanyola és molt clara: tota actuació sanitària requereix el consentiment lliure i informat de la persona afectada. Sense una llei específica que ho permeti, un jutge no pot obligar ningú a fer teràpia. Aquest principi deriva de drets fonamentals com:- la llibertat personal,
- la integritat física i moral,
- i el lliure desenvolupament de la personalitat.
- I si hi ha menors?
Quan hi ha menors, el consentiment correspon als progenitors que exerceixen la pàtria potestat. Només en casos molt concrets (urgència greu, risc vital o desacord perjudicial per al menor) pot intervenir l’autoritat judicial.
Però en aquest cas:
– no hi havia una situació d’urgència mèdica,
– ni una base legal clara,
– ni una norma que permetés imposar una teràpia psicològica conjunta.
Per tant, tampoc es podia imposar indirectament a través dels pares. - “Recomanar” no és el mateix que “obligar”
El Tribunal fa una distinció molt important: Els jutjats poden recomanar teràpies, orientacions o intervencions psicològiques. Però no poden imposar-les si la llei no ho autoritza expressament. Encara que la intenció sigui protegir el menor, els drets fonamentals no poden quedar en suspens.
Per què aquesta sentència és tan important?
Aquesta resolució posa límits clars a una pràctica cada cop més habitual en els jutjats de família: convertir recomanacions terapèutiques en obligacions judicials.
El Tribunal Suprem recorda que:
- l’interès superior del menor” no pot justificar qualsevol mesura,
- la protecció dels infants ha de ser compatible amb els drets fonamentals,
- i el dret a la salut inclou també el dret a dir que no.
En resum
- No es pot obligar una família a fer teràpia psicològica sense una base legal clara.
- La teràpia és un tractament sanitari i requereix consentiment.
- Ni tan sols en procediments de família es poden vulnerar drets fonamentals.
- Els jutges poden recomanar, però no imposar.
Si necessites suport legal…
Si necessites assessorament legal em pots contactar sense compromís a neus@neusvendrelladvocada.cat
